LLISTA PREINSCRIPIONS 1

places disponibles 23-24

CUIDEM LA NOSTRA CUINA

Gestió de conflictes a l’escola.

 Conflicte:

• Situació de desacord o no concordança entre dues o més idees, actituds o comportaments, d’una persona o de diferents persones o grups.

El conflicte és inevitable i forma part de la convivència humana.  Per tant, dins el marc de l’escola també hi ha conflictes.

COM PODEM ACTUAR DAVANT ELS CONFLICTES AMB ELS INFANTS?

• Quan escoltem, respectem els sentiments dels infants i som capaços de reconèixer les seves percepcions llavors, és poc probable que esclati un conflicte.
• Posar nom i acompanyar sense judicis, sentiments com la ràbia, la tristesa o el dolor, no fa que aquests augmentin, tot el contrari, ajuda al nen o nena a identificar-lo i a integrar-lo com a normal. D’aquesta manera evitem que es transformi en una conducta inapropiada.
• Com els adults, els infants també experimenten situacions d’enuig amb els seus companys i companyes, malau
• radament, les vies de resolució de conflictes sovint passen pels insults o les baralles. Cal, doncs, donar-los eines que els capacitin per afrontar els conflictes de la millor manera.

Ajuda’ls a restar en calma:

• Fes-los saber que es necessita més valor i més coratge per allunyar-se d’una baralla que enfrontant-s’hi a una.
• Ensenya’ls que les baralles no resolen problemes, sinó que en creen de nous.
• Recorda’ls que evitar una baralla quan estan enfadats és realment guanyar la partida.

De vegades, que els infants s’avinguin és complicat. Per això es recomana ensenyar-los a gestionar les seves emocions, si augmenten la seva capacitat de resiliència, també els donarem les claus per afrontar les adversitat de la vida, entre elles les diferències i conflicte que hi pugui haver entre els companys de classe, veïnat, etc.

Els infants s’enfaden quan:

• Senten que algú ha ferit els seus sentiments o no se’ls permet fer el que realment volen fer.
• Els altres no els entenen o senten que el han mentit.
• Se senten deixats de banda o terceres persones no actuen de la manera que ells voldrien.

Quan els infants s’enfaden, els seus cossos reaccionen de la següent manera:

• Els seus cors comencen a bategar ràpidament.
• Pot ser que els hi costi respirar.
• No pensen amb claredat.
• Tenen molta energia acumulada i necessiten alliberar-la.

El moment de l’enuig:

• És bo fer-los entendre que han de transmetre els seus sentiments amb paraules.
• Cal explicar-los que no s’ha de pegar a ningú, ni trencar objectes o dir quelcom que pugui ofendre.

Ajuda’ls a mantenir la calma i a estar relaxats:

1. Indicar com ha de reconèixer que està enfadat i que se n’adoni a través dels senyals que li envia el seu cos.
2. Ensenyar a calmar-se respirant profundament comptant fins a 10 o sortint a passejar. També els pot ajudar córrer o escoltar música.
3. Entrena’l a meditar sobre la causa del problema i a trobar solucions. Si necessita ajuda per expressar-se és bo que tingui algú que li pugui donar un cop de mà.

EL JOC HEURÍSTIC

A l’Escola Bressol s’ofereixen moltes propostes d’aprenentatge al llarg del curs, una d’elles és el joc heurístic.

El joc heurístic és una activitat educativa dirigida a nenes i nens d’1-2 anys i va ser proposada per Elinor Goldschmied que la definia com “una manera organitzada de respondre a les demandes i a les possibilitats evolutives de l’infant”. És una proposta basada en l’exploració i la descoberta d’objectes i materials inespecífics que dona la possibilitat a l’infant de posar en pràctica, d’una manera creativa i divertida, l’aprenentatge a partir de l’assaig encert-error sense haver de buscar un resultat concret.

En aquesta edat, els nens i nenes necessiten moure’s, explorar, descobrir com es comporten els materials quan se’ls manipula i experimentar-ne les possibles utilitats ficant, traient, apilant, combinant, fent files, etc. A partir de que comencen a desplaçar-se amb seguretat i comencen a caminar, l’infant comença a preguntar-se “Què és això?”,  “Què més puc fer amb això?, “Puc donar-li una nova utilitat?”, per tant, passa de ser un joc de descoberta i d’experimentació, a ser un joc d’imaginació que permet al nen i a la nena investigar i explorar per iniciativa pròpia, amb les condicions adequades i els materials adients.

Els materials que es proposen no són joguines, sinó materials inespecífics: taps de suro, pots de diferents mides, cadenes, bobines,  etc. L’activitat es tracta de triar tres o quatre tipus d’objectes atractius i motivadors per als infants, com per exemple, cadenes, mànegues i bobines, i repartir-los per l’aula barrejats, junt amb diversos recipients com podrien ser pots i cilindres. Els infants seuen a terra i es deixa que experimentin lliurament amb el material, adonant-se que n’hi ha de diferents colors, textures, mides, soroll, etc.

En el joc heurístic hi destaquem dues parts, l’exploració i la recollida. En aquesta primera fase del joc l’exploració és lliure, depenent dels interessos i motivacions de cada infant, manipula, explora, combina… buscant totes les possibilitats que li ofereix el material. En la segona part, en canvi,  ja intervé l’educadora, es tracta de recollir tot el material classificant-lo en la seva bossa corresponent, aprofitant la situació per treballar també el llenguatge:  anomenant els objectes, verbalitzant les accions, introduint les nocions de quantitat, qualitat, forma…

Aquí us deixem alguns dels objectius que s’aconsegueixen amb el joc heurístic:

• Exercitar la capacitat de concentració durant el joc/activitat.
• Potenciar la capacitat espontània de l’infant, la llibertat i l’autonomia.
• Permetre l’exploració, la manipulació, l’experimentació i la recerca.
• Estimular el raonament i l’estructuració del pensament.
• Treballar la coordinació simultània de les dues mans.
• Treballar la motricitat fina (moviment mà/dits).
• Identificar qualitats dels objectes: color, forma, mida, textura, pes…
• Diferenciar qualitats de sons: fort, fluix, agut, greu…
• Fomentar l’autonomia, la capacitat d’escollir i la iniciativa en l’acció.
• Combinar els objectes per aconseguir una finalitat (que faci soroll, que estigui ple, fer-lo més llarg…).
• Classificar el material.
• Adquirir l’hàbit d’endreçar el material utilitzat.
• Treballar la comunicació oral i l’enriquiment del llenguatge.
• Permet introduir hàbits socials de respecte envers els altres i els objectes.
• Potencia el treball cooperatiu.
• Permet aprendre cadascú al seu propi ritme d’aprenentatge.

La nostra feina

Darrere de tot el que fem sempre hi ha un projecte educatiu que es va actualitzant. Una reflexió i formació constant de les professionals que hi treballem.

Som un equip juntament amb les famílies que ens confien i deixen als més petits a les nostres mans. L’escola és un espai obert i íntim a la vegada, on es procura que les famílies i els seus infants s’hi trobin a gust i ben acollits, com si fos la seva segona casa. Creiem que, al cap i a la fi, ho acaba sent. És un espai ple de racons bonics, que conviden a estar-s’hi, a compartir i a conviure.Així que, l’escola bressol està formada per les famílies i els seus infants, les educadores, el personal de cuina i neteja, que també formen part del nostre dia a dia, i la directora, qui té una enorme responsabilitat: coordinant, gestionant, organitzant i cuidant tot el que passa dins de l’escola que, com us podeu imaginar, no és pas poc!

El nostre dia a dia avança a través de rutines quotidianes que aporten seguretat als infants. Higiene personal (rentar-se les mans, treure els mocs, canvi de bolquers…) cura de

l’ent

orn (cuidar els materials, recollir, ordenar l’espai, etc.), alimentació (dinar i berenar) i descans (migdiada).

Depenent de l’edat es fa d’una manera o d’una altra, necessiten més o menys ajuda de l’educadora, sempre des d’una mirada de confiança plena en les seves possibilitats, oferint temps i buscant la seva autonomia.Pel que fa preparar l’espai on estan els infants com les llars, els patis, la sala polivalent, passadís… Pensem en quins materials oferirem i el perquè, que siguin adients per la seva edat i que satisfacin les seves necessitats.És a dir, tot el que hi ha trobem que ha de tenir un sentit pedagògic. I és en tots aquests espais, preparats expressament per ells, on s’hi produeixen els aprenentatges a través de la interacció amb els materials i la interacció personal.

“no som nosaltres que els ensenyem, són ells els qui aprenen”

L’escola bressol és una etapa de molts canvis i aprenentatges. Un infant que es desplaça gatejant, després es posa de peu i et mira satisfet. De cop, un dia sents la veu d’algú que et diu “hola” utilitzant la paraula per primer cop per comunicar-se amb tu. Un matí, et fixes que un infant et porta un conte perquè li expliquis. T’apropen un titella perquè els cantis aquella cançó i, un dia, en fa els gestos i diu la paraula “barret” tot tocant-se el seu cap. I de cop, s’adona que té mocs i va a buscar un mocador per netejar-se o aconsegueix posar-se la jaqueta tot sol. Una tarda, quan es desperten de la migdiada, veus com un ajuda l’altre a posar-se les sabates i mentrestant sents una veu que, enmig d’un conflicte, diu “no! no m’agrada això!” i se’n surt tot sol de la situació. Un dia, a l’hora de dinar, sents com un infant et demana “més” i un altre contesta “molt” a la pregunta de “quant en vols, molt o poc?” i ens meravellem de tot plegat de veure tot el que han aconseguit.

Tots aquests moments són petits exemples del nostre dia a dia, tots són moments d’aprenentatge i en tots ells és bàsic oferir la nostra presència i el nostre acompanyament. Cal estar allà per posar paraules al que veiem que poden estar sentint, a allò que estan fent per si mateixos o per anomenar l’objecte que ens demanen quan l’assenyalen amb el dit. Estar a prop per si necessiten una abraçada, per dir-los que entenem com se senten, per cuidar que no es facin mal, per proposar alternatives per satisfer les seves necessitats, per escoltar-los, per ajudar-los a trobar maneres de canalitzar emocions, per anar-los explicant els límits que tenim en les relacions socials, allò que podem i allò que no podem fer.

En definitiva, a l’escola bressol es prepara tot a consciència i els aprenentatges es produeixen en tot moment. I tot amb el nostre acompanyament sempre. Per tant, nosaltres bàsicament ens encarreguem de crear un clima pedagògic, segur i de confiança i els acompanyem en tot moment en el descobriment i aprenentatge d’unes bases que necessiten per al seu desenvolupament, per trobar el seu lloc dins la societat on viuen i per anar definint la seva pròpia identitat.

Aquest mes d’Abril tota l’escola ha participat en el procés d’un projecte cooperatiu de treball d’una artista japonesa , Yayoi Kusama, o també coneguda com: “La princesa de les rodones”. Yayoi Kusama es precursora del art pop, on mostra obsessió per les rodones, cercles i punts.

Les seves obres propicien a treballar amb nens petits, ja què a través dels seus patrons repetitius, formes, colors i dimensions tant senzills, convida a conèixer l’art d’una forma espontània i bonica.

A través de la seva forma de treballar amb instal·lacions, performans art o pintura ha sigut fàcil trobar el punt de connexió amb els nostres infants ja que, nosaltres dins de les aules utilitzem aquest recursos, com a mètode d’aprenentatge vivencial i actiu pel nen/a.

Una altre de les raons per les quals vam escollir aquest projecte va ser per la repercussió mediàtica d’una de les seves obres “La habitació blanca”. En ella va convidar a petits i grans a que entressin i omplissin de gomets l’estància. Aquest esdeveniment va omplir les xarxes socials d’escoles i de mestres amb el repte d’omplir les aules de punts, cercles i rodones per donar veu als nostres infants dins de l’art i fer-los més propera. Amb el lema: un punt més dins de l’univers.

D’aquesta manera cada aula a treballat l’artista i ha reproduït en varies sessions, una de les seves obres. Cada classe a adaptat les activitats al nivell, ritme e interessos dels seus infants
perquè tots a la vegada assimilessin els mateixos conceptes relacionats amb l’artista, elements característics i l’art en la seva essència. Però de forma transversal s’han aconseguit exitosament, objectius i capacitats de les tres àrees d’aprenentatge. Que fan que els nostres infants es formin , creixin i entenguin molt millor el mon que els envolta.

En la nostra escola creiem en la importància d’aprendre idiomes des de petits i dels beneficis que això comporta en el seu desenvolupament educatiu i cognitiu.

smart

Un cop acabada l’adaptació, els infants de P2 s’inicien a partir del mes de gener en una altre llengua: L’anglès.

Un cop a la setmana, una professora externa a l’escola els hi ensenya aquesta llengua durant una sessió aproximada de 45 minuts. Es divideix el grup classe en dos: és a dir, en cada sessió hi haurà 9 infants aproximadament.

Volem crear un ambient acollidor i segur, utilitzant eines adequades a la seva edat per tal que aprenguin jugant i divertint-se. D’aquesta manera aconseguim que els infants interioritzin el nou idioma d’una manera natural i gaudint que és del que es tracta.

Durant els primers anys de vida, els infants augmenten constantment el seu vocabulari i la comprensió de la llengua. Poden aprendre una segona o tercera llengua de forma gairebé innata, com si es tractés de la nostra llengua materna. Es compara el cervell de l’infant amb una esponja, ja que absorbeix els coneixements fàcilment.

Quins són els beneficis d’aprendre una segona llengua?

• Els nens que parlen més d’una llengua són més creatius
• Es desenvolupa la seva memòria. La ment es torna més flexible i creativa
• S’adquireix major rapidesa mental i es milloren les habilitats de resolució de problemes i exercicis
• Creix el respecte i tolerància cap a infants d’altres països.
• L’Anglès és la llengua que es fa servir més de totes les existents per comunicar-se a nivell mundial.

La dificultat d’un idioma és inversament proporcional a la força de motivació per aprendre-ho.                                  – Reg Hindley

 Nosaltres   acompanyem   i ajudem   a aconseguir   que   cada   infant   pugui desenvolupar aquesta motivació, que l’acompanyarà al llarg de la seva vida.