LA NOSTRA FEINA

La nostra feina

 

Darrere de tot el que fem sempre hi ha un projecte educatiu que es va actualitzant. Una reflexió i formació constant de les professionals que hi treballem.

Som un equip juntament amb les famílies que ens confien i deixen als més petits a les nostres mans. L’escola és un espai obert i íntim a la vegada, on es procura que les famílies i els seus infants s’hi trobin a gust i ben acollits, com si fos la seva segona casa. Creiem que, al cap i a la fi, ho acaba sent. És un espai ple de racons bonics, que conviden a estar-s’hi, a compartir i a conviure.Així que, l’escola bressol està formada per les famílies i els seus infants, les educadores, el personal de cuina i neteja, que també formen part del nostre dia a dia, i la directora, qui té una enorme responsabilitat: coordinant, gestionant, organitzant i cuidant tot el que passa dins de l’escola que, com us podeu imaginar, no és pas poc!

El nostre dia a dia avança a través de rutines quotidianes que aporten seguretat als infants. Higiene personal (rentar-se les mans, treure els mocs, canvi de bolquers…) cura de

l’ent

orn (cuidar els materials, recollir, ordenar l’espai, etc.), alimentació (dinar i berenar) i descans (migdiada).

Depenent de l’edat es fa d’una manera o d’una altra, necessiten més o menys ajuda de l’educadora, sempre des d’una mirada de confiança plena en les seves possibilitats, oferint temps i buscant la seva autonomia.Pel que fa preparar l’espai on estan els infants com les llars, els patis, la sala polivalent, passadís… Pensem en quins materials oferirem i el perquè, que siguin adients per la seva edat i que satisfacin les seves necessitats.És a dir, tot el que hi ha trobem que ha de tenir un sentit pedagògic. I és en tots aquests espais, preparats expressament per ells, on s’hi produeixen els aprenentatges a través de la interacció amb els materials i la interacció personal.

 

“no som nosaltres que els ensenyem, són ells els qui aprenen”

 

L’escola bressol és una etapa de molts canvis i aprenentatges. Un infant que es desplaça gatejant, després es posa de peu i et mira satisfet. De cop, un dia sents la veu d’algú que et diu “hola” utilitzant la paraula per primer cop per comunicar-se amb tu. Un matí, et fixes que un infant et porta un conte perquè li expliquis. T’apropen un titella perquè els cantis aquella cançó i, un dia, en fa els gestos i diu la paraula “barret” tot tocant-se el seu cap. I de cop, s’adona que té mocs i va a buscar un mocador per netejar-se o aconsegueix posar-se la jaqueta tot sol. Una tarda, quan es desperten de la migdiada, veus com un ajuda l’altre a posar-se les sabates i mentrestant sents una veu que, enmig d’un conflicte, diu “no! no m’agrada això!” i se’n surt tot sol de la situació. Un dia, a l’hora de dinar, sents com un infant et demana “més” i un altre contesta “molt” a la pregunta de “quant en vols, molt o poc?” i ens meravellem de tot plegat de veure tot el que han aconseguit.

Tots aquests moments són petits exemples del nostre dia a dia, tots són moments d’aprenentatge i en tots ells és bàsic oferir la nostra presència i el nostre acompanyament. Cal estar allà per posar paraules al que veiem que poden estar sentint, a allò que estan fent per si mateixos o per anomenar l’objecte que ens demanen quan l’assenyalen amb el dit. Estar a prop per si necessiten una abraçada, per dir-los que entenem com se senten, per cuidar que no es facin mal, per proposar alternatives per satisfer les seves necessitats, per escoltar-los, per ajudar-los a trobar maneres de canalitzar emocions, per anar-los explicant els límits que tenim en les relacions socials, allò que podem i allò que no podem fer.

 

En definitiva, a l’escola bressol es prepara tot a consciència i els aprenentatges es produeixen en tot moment. I tot amb el nostre acompanyament sempre. Per tant, nosaltres bàsicament ens encarreguem de crear un clima pedagògic, segur i de confiança i els acompanyem en tot moment en el descobriment i aprenentatge d’unes bases que necessiten per al seu desenvolupament, per trobar el seu lloc dins la societat on viuen i per anar definint la seva pròpia identitat.